dijous, 20 de desembre de 2012

LOMCE: ombres més enllà de la llengua


El ministre Wert ha presentat un segon esborrany d’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE),, que és la reforma educativa que vol impulsar el govern espanyol.

D’entrada cal insistir que, en els aspectes pedagògics, és una reforma tan innecessària com inútil. Les reformes pedagògiques del segle XXI s’han de fer des dels centres educatius i en una dinàmica de millora contínua, i no amb aparatoses reformes legals que semblen canviar-ho tot però que no canvien en res les pràctiques escolars.

Aquest nou esborrany presenta alguns canvis en relació al primer, però en la mateixa direcció. Aspectes que preocupen són:

Redueix dràsticament l’autonomia

Tot l’avantprojecte es mou en clau de recentralització i recuperació de competències per part de l’estat, en detriment de les autonomies i dels centres. Allà on resulta aclaparador és en l’àmbit del currículum i de l’avaluació. Per una dobla via: incrementant el percentatge de currículum que fixa el propi estat i multiplicant les avaluacions externes homogènies a càrrec del propi estat.

Arracona les llengües cooficials

En aquest segon text emergeix de manera molt més punyent que el català, com totes les llengües cooficials, queda relegat en el currículum i en l’avaluació. També en limita l’ús com a llengua vehicular de l’ensenyament, fent inviable el model d’immersió lingüística.

No dóna garanties als centres concertats

Tot i que s’esmenten els concerts educatius i s’hi introdueixen alguns canvis menors, cosa que pràcticament no es feia en el primer esborrany, no hi ha cap millora substancial. És greu perdre aquesta oportunitat per revisar un model que, si ja va néixer amb fortes dificultats, la crisi ha posat del tot en entredit.

Posa fi al model comprensiu fins als 16 anys

Els canvis en profunditat d’aquesta reforma es concentren a l’ESO. Es dóna un tomb al model de secundària obligatòria comuna per a tot l’alumnat, vigent des de la LOGSE, introduint-hi 3 itineraris diferents, als quals els alumnes seran encaminats a l’inici o al final del 3r curs.

El fracàs i l’abandonament en aquesta etapa no avalen el model actual, però la reforma pot resultar profundament segregadora si no hi ha prou mecanismes de mobilitat entre els itineraris ni segones oportunitats.

No està generant consens

Si s’acabés aprovant només amb el suport del PP, podria ser una llei inestable i a l’espera d’un enèsim canvi, en la més pura i nefasta tradició espanyola. Encara s’és a temps perquè no sigui així, però al ministre no se li veu massa predisposició.

Publicat a Catalunya Cristiana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada