dijous, 13 de desembre de 2012

Ofec econòmic, ofec lingüístic... ofensiva recentralitzadora, també contra la concertada


Les escoles concertades de Catalunya fa temps que resistim en una situació d’extrema duresa han d’afrontar sense els recursos adients múltiples dificultats.

Com si no n’hi hagués prou, ara ens cau un segon esborrany de l’avantprojecte de ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (LOMCE) amb uns despropòsits vers la llengua a l’escola que ens obliga a reaccionar-hi en contra i ho hem fet amb total contundència.

El que passa amb la LOMCE no està tan lluny de la greu situació d’ofec econòmic de la Generalitat. A l’endèmic mal finançament de Catalunya, cal afegir-hi una política de repartiment de l’esforç per a la contenció del dèficit que castiga amb duresa les comunitats autònomes i pràcticament no afecta les estructures centrals de l’Estat que no s'ha aprimat gens (ministeris sense competències, exercit, embaixades, casa reial...). L’ofensiva recentralitzadora de l’estat és fortíssima i passa per tots els fronts: lingüístic, econòmic, d’infraestructures...

Quan des de l’escola concertada ens hem posicionat a favor de la hisenda pròpia de Catalunya no ho fèiem per cap opció política, sinó com a mera defensa de les nostres escoles. Ara ens caldrà pensar, de manera responsable i operativa, què més haurem de fer, i potser prendre posicions més agosarades. Personalment penso que sense la independència de Catalunya no hi ha res a fer.

L’anunci que la Generalitat haurà de reduir uns 4.000 milions d’euros el seu pressupost de 2013 per acomplir els objectius de dèficit és esfereïdor. Cal tenir present que el pressupost del departament d’Ensenyament no arriba als 5.000 milions i que el pressupost que es dedica, per tots els conceptes, als centres concertats està a l’entorn dels 1.000 milions. Si la reducció dels 4.000 milions es fes proporcional a totes les despeses de la Generalitat (comptant-hi tots els departaments), caldria fer una reducció en tots els conceptes de despesa a l’entorn del 18%.

Aquestes dades ens indiquen que el compliment del dèficit només es pot assolir amb reduccions sagnants i fent trontollar el model social. Queixar-nos i denunciar les nostres particulars dificultats caldrà seguir-ho fent, però encara caldrà molt més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada