dimarts, 4 de desembre del 2012

Fart de defensar la llengua. Anem a totes!


Aquest matí tenia una reunió amb persones del sector educatiu. L’ordre del dia en orris. Com no podia ser d’altra manera, hem parlat de Wert i del que caldrà fer per defensar el català. 

Després repàs al nou esborrany de la LOMCE i canvi de plans per anar a un plenari de Som Escola aquesta mateixa tarda.

N’estic fart! A tremolar a cada ximpleria de Madrid? Tenim massa feina per perdre el temps amb Wert. La resposta per blindar el català és la independència. Anem per feina, doncs, i no ens perdem en escaramusses.


Escola en català? Estat català!

5 comentaris:

  1. Cap al final de Karate Kid II, en Daniel (el "noi") es prepara per enfrontar-se al seu contrincant, que amenaça amb matar la seva xicota. Quan està a punt d'anar-hi, el seu mestre, el sr. Miyagi (sí, el de "dar cera, pulir cera") li diu: "Daniel-san, esto no juego, esto vida o muerte". Doncs això, ja no hi ha marge, no hi ha negociació, no hi ha ponts ni -per trist que resulti- diàleg possible. Només queda un camí, que implica anar amuntegant sacs de terra i parapetar-se. Jo no faria ni manifestacions ni concentracions: diran que no hi és tothom, que som molt pocs, que ho promou el govern... I cal admetre que el 25N es va perdre una gran oportunitat. Per això, o es proclama ja la independència, o com bé dius, estarem sempre igual, pendents de l'últim atac que se'ls acudeixi. "Esto no juego, Catalunya-san. Esto vida o muerte".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es trist dir-ho, però ahir vaig fer una piulada dient-ho: "És una guerra. Així cal pensar-ho, per entendre alguna cosa."
      Esperem que sigui una guerra incruenta, però la lògica és de guerra.

      Elimina
    2. Una guerra...o una resistència pacífica a lo Gandi! però ni un sol pas enrera! Serenament, tosudament!

      Elimina
  2. Carles estic totalment d'acord amb el què exposes... Jo també he compartit amb amics i coneguts que "això és una guerra". Esperem que amb el diàleg i amb les reividicacions del poble català, tirin enrera i ens deixin en pau. N'estem fars de tan menyspreu! Gràcies per les teves paraules! Una abraçada! Dolo

    ResponElimina
  3. Comparteixo la postura. Tots plegats estem perden temps i forces en una pila de fronts i no avancem. Cal prendre una posició clara d'independència (ells no ens volen, ells ens fan fora; no som nosaltres). Una vegada aconseguida segur que podrem treballar per resoldre els problemes que tenim. Ara només fem que matar vespes i el que cal és treure l'avesper.

    ResponElimina