3 aspectes claus de la LOMCE per a l’escola concertada a Catalunya
El govern espanyol
ja va aprovar, el divendres 21 de setembre, l’avantprojecte de llei de la seva anunciada reforma
educativa. El procediment serà una llei orgànica que modifiqui la LOE en força
aspectes, sobretot els relatius a currículum i avaluació de les etapes
educatives.
L’aprovació d’una
llei orgànica té un recorregut llarg i, si es produeix dins el proper any 2013,
d’acord amb el seu propi calendari, els canvis curriculars començarien a
aplicar-se el curs 14-15 per a molts nivells educatius i en el 15-16 per a la
resta.
En molts aspectes
pot semblar una reforma innecessària com tantes, amb canvis que no acaben
implicant res, com el nom de les assignatures. Des de la nostra perspectiva,
escoles concertades a Catalunya, l’avantprojecte té tres elements claus.
1.
Àmbit competencial: reducció dràstica de
l’autonomia.
Tot l’avantprojecte
es mou en la clau recentralitzadora de l’estat. Allà on resulta més evident i
aclaparador és en l’àmbit del currículum. Per una dobla via: incrementant el
percentatge de currículum que fixa el propi estat i multiplicant les
avaluacions externes homogènies a càrrec del propi estat. En la pràctica,
aquesta segona via és encara més efectiva que la primera.
No tant sols la
Generalitat veuria retallades les seves competències, sinó els mateixos centres
perdrien la poca autonomia curricular que tenen. Per veure els efectes de les
proves generals sobre els currículums només cal veure com en el batxillerat
pesa la selectivitat i els seus continguts, per sobre del mateix currículum.
2.
Provisió dels servei educatiu: el model de
concerts no es millora.
No hi ha cap
modificació del model del concert educatiu tret d’una orientada a evitar
obstacles a la concertació de centres d’educació diferenciada. En tot el text
pràcticament no hi ha cap referència als centres concertats, ni a temes de
programació de places o admissió d’alumnes. Tampoc a aspectes d’organització i
gestió dels centres, tret d’una petita rebaixa en les atribucions del consell
escolar de centre, que mereix una anàlisi jurídica acurada per veure’n les
conseqüències.
Es particularment
greu perdre aquesta oportunitat per revisar aspectes d’un model que si ja va
néixer amb fortes dificultats, la crisi ha posat del tot en entredit. Des de les
titularitats d’escoles concertades de Catalunya s’havia insistit ja en aquesta
necessitat.
3. Currículum i estructura del sistema educatiu:
profund canvi de model en la secundària obligatòria.
Tot i que la LOMCE
és fonamentalment un canvi curricular i es toquen tots els nivells educatius,
en molts casos de manera innecessària, els canvis en profunditat es concentren
a l’ESO i, encara més, en el 4t d’ESO i en el mecanismes d’avaluació de cada
curs i de l’etapa globalment, amb l’accés al graduat.
Només amb aquests
canvis, que poden semblar pocs, es dona un cert tomb al model de secundària
obligatòria que va imposar la LOGSE i va mantenir amb pocs retocs la LOE.
Els elements claus
en aquest sentit són:
- elecció d’itinerari abans de 4t.
- 4t d’ESO amb dos itineraris força
excloents (acadèmic per accedir a
batxillerat, aplicat per accedir a
formació professional) i prova final també diferenciada necessària per a
obtenir la titulació (a la pràctica titulació diferenciada al final de l’ESO).
- cicles de formació professional
bàsica (en substitució dels PQPIs) amb accés des dels 15 anys, obligatòriament
de 2 anys de durada i sense atorgament del graduat en ESO).
Es tracta d’un tema
de molta profunditat i que està concentrant moltes crítiques en l’opinió
pública (elitisme, retrocés...). Certament cal un anàlisi molt a fons del que
poden suposar aquests canvis i no es poden despatxar amb apriorismes. El fracàs
i l’abandonament en aquesta etapa i al seu final tampoc avalen el model actual,
per tant, cal una reflexió serena i veure les potencialitats que poden tenir
algunes d’aquestes mesures i intentar matisar-les i corregir-les en el procés
de tramitació com a llei.
Altres qüestions
com la revàlida de batxillerat no suposa un canvi tant substancial i pot ser
ben acollida i la reforma de l’accés a la universitat que planteja pot arribar
a ser més coherent que l’actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada