dilluns, 24 de setembre de 2012

L’avantprojecte de “Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE)”



3 aspectes claus de la LOMCE per a l’escola concertada a Catalunya 
El govern espanyol ja va aprovar, el divendres 21 de setembre, l’avantprojecte de llei de la seva anunciada reforma educativa. El procediment serà una llei orgànica que modifiqui la LOE en força aspectes, sobretot els relatius a currículum i avaluació de les etapes educatives.

L’aprovació d’una llei orgànica té un recorregut llarg i, si es produeix dins el proper any 2013, d’acord amb el seu propi calendari, els canvis curriculars començarien a aplicar-se el curs 14-15 per a molts nivells educatius i en el 15-16 per a la resta.

En molts aspectes pot semblar una reforma innecessària com tantes, amb canvis que no acaben implicant res, com el nom de les assignatures. Des de la nostra perspectiva, escoles concertades a Catalunya, l’avantprojecte té tres elements claus.

1.     Àmbit competencial: reducció dràstica de l’autonomia.

Tot l’avantprojecte es mou en la clau recentralitzadora de l’estat. Allà on resulta més evident i aclaparador és en l’àmbit del currículum. Per una dobla via: incrementant el percentatge de currículum que fixa el propi estat i multiplicant les avaluacions externes homogènies a càrrec del propi estat. En la pràctica, aquesta segona via és encara més efectiva que la primera.

No tant sols la Generalitat veuria retallades les seves competències, sinó els mateixos centres perdrien la poca autonomia curricular que tenen. Per veure els efectes de les proves generals sobre els currículums només cal veure com en el batxillerat pesa la selectivitat i els seus continguts, per sobre del mateix currículum.                                                                           

2.     Provisió dels servei educatiu: el model de concerts no es millora.

No hi ha cap modificació del model del concert educatiu tret d’una orientada a evitar obstacles a la concertació de centres d’educació diferenciada. En tot el text pràcticament no hi ha cap referència als centres concertats, ni a temes de programació de places o admissió d’alumnes. Tampoc a aspectes d’organització i gestió dels centres, tret d’una petita rebaixa en les atribucions del consell escolar de centre, que mereix una anàlisi jurídica acurada per veure’n les conseqüències.

Es particularment greu perdre aquesta oportunitat per revisar aspectes d’un model que si ja va néixer amb fortes dificultats, la crisi ha posat del tot en entredit. Des de les titularitats d’escoles concertades de Catalunya s’havia insistit ja en aquesta necessitat.

3.  Currículum i estructura del sistema educatiu: profund canvi de model en la secundària obligatòria.

Tot i que la LOMCE és fonamentalment un canvi curricular i es toquen tots els nivells educatius, en molts casos de manera innecessària, els canvis en profunditat es concentren a l’ESO i, encara més, en el 4t d’ESO i en el mecanismes d’avaluació de cada curs i de l’etapa globalment, amb l’accés al graduat.

Només amb aquests canvis, que poden semblar pocs, es dona un cert tomb al model de secundària obligatòria que va imposar la LOGSE i va mantenir amb pocs retocs la LOE.

Els elements claus en aquest sentit són:
- elecció d’itinerari abans de 4t. 
- 4t d’ESO amb dos itineraris força excloents (acadèmic per accedir a batxillerat, aplicat per accedir a formació professional) i prova final també diferenciada necessària per a obtenir la titulació (a la pràctica titulació diferenciada al final de l’ESO). 
- cicles de formació professional bàsica (en substitució dels PQPIs) amb accés des dels 15 anys, obligatòriament de 2 anys de durada i sense atorgament del graduat en ESO).

Es tracta d’un tema de molta profunditat i que està concentrant moltes crítiques en l’opinió pública (elitisme, retrocés...). Certament cal un anàlisi molt a fons del que poden suposar aquests canvis i no es poden despatxar amb apriorismes. El fracàs i l’abandonament en aquesta etapa i al seu final tampoc avalen el model actual, per tant, cal una reflexió serena i veure les potencialitats que poden tenir algunes d’aquestes mesures i intentar matisar-les i corregir-les en el procés de tramitació com a llei.

Altres qüestions com la revàlida de batxillerat no suposa un canvi tant substancial i pot ser ben acollida i la reforma de l’accés a la universitat que planteja pot arribar a ser més coherent que l’actual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada