L’independentisme,
com ho va ser fa més d’un segle la Renaixença, ha de ser un moviment
regeneracionista en tots els ordres. Màxima intel·ligència (en tenim el deure
moral, tal com sovint ens ho recorda G. Luri), cultura i civilitat, exigència ètica.
Ara per ara no veig
cap altre ideal amb les seves possibilitats de generar dinamisme social,
cultural, polític, àdhuc econòmic.
Això no fa de la
independència un objectiu fàcil. Caldrà vèncer grans obstacles començant per l’interior:
la divisió i la mediocritat. Però és un moviment engrescador que cal dotar de tota la seva força regeneradora que es fa especialment necessària en el moment que estem vivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada