dimecres, 18 de novembre de 2009

És pot parlar d’independència a classe?

El Departament d’Educació de la Generalitat passa, sense solució de continuïtat, de les abrandades proclames en favor de l’autonomia dels centres docents, sovint pronunciades amb el seu estil tant personal pel propi Conseller, a donar indicacions sobre la no conveniència que es parli de les consultes sobiranistes en hores de classe (potser indicacions subtils, però que ja han fet desdir de fer-ho a un institut).

Però resulta, a més, que aquest Departament és el mateix que en el seu dia va dictar el currículum obligatori d’una matèria, també obligatòria, anomenada educació per a la ciutadania. No és temàtica d’aquesta matèria la sobirania de les nacions, o les formes de participació política –incloses les consultes i referèndums-? O és que això de la ciutadania només era per parlar de matrimonis homosexuals com denunciaven alguns exaltats?

La dissociació total i absoluta entre paraules i fets ja és la norma d’aquest Departament (PQPIs, llars d’infants, plantilles a la concertada, actualització del mòdul de concert, retallada de vetlladors, actuacions de comissions d’escolarització, calendari de desplegament de la LEC, pressupost d’educació per al 2010...), però em costa d'acceptar-ho i encara m'indigno davant cada nova constatació.

1 comentari:

  1. Bona pregunta!

    La meva opinió és que s'ha de poder parlar d'aquest tema -tan de la consulta en sí com de la independència- en una assignatura l'objectiu (entre d'altres) de la qual és millorar l'educació democràtica de l'alumnat.

    M'agradaria que es pogués fer sense adoctrinar i sense aprofitar demagògicament la vulnerabilitat dels adolescents. O sigui... ¡com en qualsevol altre tema polític!

    ResponElimina