Si alguna cosa es pot retreure a la proposta de nou calendari escolar del conseller Maragall és allò de molt soroll per a res. O per a molt poc, si volem ser precisos. Per això resulta patètic i de vergonya aliena sentir les declaracions al respecte de l’eterna representant del sindicat de mestres USTEC o les que, en el mateix sentit, ha fet el representant de CCOO, parlant de la calor del mes de juny i altres arguments més vagues.
Potser no podem atribuir la pèrdua de prestigi de la funció docent i de confiança de la societat amb el seu professorat a l’actuació d’aquests personatges que diuen representar-lo, però estic convençut que mentre aquesta gent representi la professió mala peça al teler.
Altre cosa és que caldria qüestionar ja la seva autèntica representativitat. Es un tema vidriós aquest de la representativitat sindical i com que tots els mitjans tenen el telèfon de la Sra Cañadell els és molt còmode trucar-la perquè opini davant de qualsevol eventualitat, però la imatge de la professió docent es va deteriorant a cada declaració seva.
efectivament, vergonya aliena!
ResponEliminaR.
Que la jubilin, que la jubilin, és molt gran aquesta dona
ResponElimina