Cau el llir, resten els cards

Salvador Sostres ha publicat al seu bloc la seva darrera columna a l’Avui, corresponent al diari de demà. Desapareix “Llir entre cards".

Ha estat una molt bona columna periodística i sembla mentida que, hores d’ara, encara tingui que afegir que això no vol dir que estigues d’acord amb totes i cadascuna de les seves opinions. Tant costa d’entendre que una cosa és la qualitat periodística i literària i l’altra és l’opinió?

Però resulta que, a més, molts cops he estat identificat amb l’opinió de Sostres, per a desesperació dels meus amics. Sovint m'ha semblat una sacsejada necessària. I ho vull repetir ara que el fan fora de l’Avui (el meu diari de referència!), malgrat alguns pensin que dient-ho em faig malveure.

Que potser “se li’n va anar l’olla” en la columna sobre la necessitat d’una església nacional, per esmentar només una de les darreres? Crec que si, i què? No convenceré ningú, però la naturalesa d’algunes de les crítiques que rep acaben donant-li la raó. I no cal dir que pateixo per l’Avui.