Després d’espectacles com els dels ordinadors per als nens de 5è de primària –que no ha acabat i sembla que pot esdevenir un serial dels llargs-, algú dubte encara de les causes de la desafecció dels docents respecte les polítiques educatives?
És que no tant sol es tracte de missatges de cara a la galeria que sovint no es tradueixen en res (com tantes promeses semblants), sinó que son motiu de desorientació i confusió per als pares, per als propis estudiants, per a la opinió pública. I són també cortines de fum respecte els problemes reals de l’ensenyament.
Unes promeses tapen els altres. Potser parlant d’ordinadors i llibres digitals la gent ja no se’n recordarà de la promesa gratuïtat dels llibres de text, que no ha arribat pas.
Mentre tant, la feina del dia a dia per fer. Encara no s’ha publicat el calendari del proper curs, no s’han concedit algunes subvencions per aquest curs que, cal recordar-ho, acabarà el més que ve...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada