Altra cop el trampós debat de la llengua ve a emmascarar-ho tot.
Des del PP es brama contra la LEC i ja s’amenaça amb recursos als tribunals. Ahir diumenge un diari publicava un anunci infame del PP de Catalunya.
Altra cop l’educació i l’escola relegades i el debat centrat en nominalismes legals sobre quantes hores cal impartir d’una llengua. Com si després totes aquestes prescripcions es complissin escrupolosament. Com si aquest fos el real debat educatiu.
En el fons trobem la il·lusió d’alguns polítics de configurar la realitat amb les seves disposicions. Hi ha una obsessió política pel currículum. I si el limitéssim a uns objectius entorn a les competències bàsiques i que cada escola, en funció de la seva realitat, cerqués la millor manera d’assolir-los? En l’àmbit lingüístic es evident que les necessitats de l’alumnat poder ser molt diverses en funció dels diferents entorns sociolingüístics.
Els polítics que hi juguen ja ho saben això, no poden ser tant ignorants, però no els interessa que la realitat els espatlli les seves croades.
Tot els espanyolistes rivalitzen en aquest joc. Ara el crit al cel l’estan posant els del PP, defensant, entre altres, l’obligatorietat d’un mínim de tres hores setmanals de castellà a Catalunya. Una mesura –la de les tres hores- que han implantat els socialistes en desenvolupament de la LOE. Una mesura que el PP d’Aznar –tot i les proclames- no va arribar a instaurar mai.
Ves per on, el PP de Rajoy frisós perquè una llei catalana no vulneri les disposicions emanades del govern de Zapatero. Perquè diguin que hi ha divisió política a Espanya! I demà comença el debat del estado de la nación... Déu nos en guard!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada