La comunitat educativa és una expressió posada en circulació fa anys, amb caràcter jurídic fins i tot, que s’inscriu plenament en el corrent del llenguatge políticament correcte.
Amb comunitat educativa s’al·ludeix eufemísticament al conjunt d’estaments d’alguna manera presents a l’escola. Fonamentalment els docents, els alumnes i els pares d’aquests, tot i que també inclou el personal no docent i representants de la titularitat. El terme comunitat ens vol remetre a un suposat sentiment de pertinença comuna per sobre de la condició estamentaria de cadascú i a una vaga idea d’implicació mútua i corresponsabilitat.
És fàcil adivinar que aquesta comunitat no la construeixen les lleis que en parlen i que sovint les relacions dels seus diversos sectors disten de ser comunitàries. La LEC insisteix, benintencionadament (com no!), en el concepte i l’amplia. Tant l’amplia que ha de crear un concepte nou, el de comunitat escolar, per no perdre’ns en una comunitat educativa gairebé universal.
Però mentre tant, i des del 2004, la regulació d’admissió d’alumnes dictada pels dos governs tripartits (els decrets del 2004 i del 2007) ha limitat les possibilitats que els alumnes de 0-3 anys puguin continuar en el mateix centre si aquest continua l’escolaritat o que els fills d’exalumnes tinguin algun tipus de preferència, ni que sigui en cas d’empat, en el barem d’admissió d’alumnes. No són mesures que contribueixin a fer comunitat a l’entorn de l’escola.
Tot això em venia al cap aquest passat diumenge que vaig tenir l’ocasió de participar en l’Aplec de la Sagrada Família d’Urgell. Un aplec de persones vinculades a les obres d’aquesta institució religiosa d’origen urgellonenc, principalment escoles. Més de 1400 persones –professorat, alumnes, famílies d’alumnes i persones vinculades a altres obres- varen omplir els carrers de la Seu, la catedral i el poliesportiu en una diada festiva i joiosa. Fent comunitat i celebrant comunitat.
I és que la comunitat educativa no la fan les lleis sinó que es construeix cada dia. Hi ha mesures que l’afavoreixen i d’altres com les esmentades abans que la dificulten. En el desplegament de la LEC apostarem realment per bastir comunitats educatives a l’entorn de l’escola o en tindrem prou amb la retòrica emfàtica del políticament correcte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada