Publicat al bloc.xarxanet.org
Aquest trimestre, a banda de les eleccions de les quals tothom parla, hi ha també eleccions per renovar els consells escolars de centre de totes les escoles públiques i concertades. Unes eleccions que cal fer cada dos anys i que, pel que fa als pares i mares, mai no han superat el 3% de participació mitjana.Fa 25 anys que existeix aquest òrgan ens els centres, introduït per una llei orgànica (la LODE de 1985). 25 anys sense superar aquesta participació seria com per revisar alguna cosa, però la retòrica sembla encara més tossuda que la realitat i així seguim impassibles i vantant-nos de la democratització de la vida escolar que suposen aquests consells.
No sé què ho fa que l’educació sembla un espai més propici a altres per aquesta retòrica. En aquest cas arrenca des de la mateixa Constitució, on a l’apartat 7 de l’article 27 trobem que “Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos, intervendrán en el control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos...”. No dic si ha de ser així o no, però no cerqueu res de semblant en altres àmbits, com per exemple la sanitat, perquè no ho trobareu pas. Sembla que amb l’educació tothom s’hi atreveix.
.../...
Per continuar llegint cliqueu aquí.
Des de la meva experiència participativa als diferents Consells Escolars al sector pares(Centre, Districte i Municipal), m'agradaria afegir que generalment aquest 3% està format per persones recent arrivades al món educatiu (mares i pares amb nens petits), que iniciem la nostra participació amb molta ilusió perquè pensem que podem contribuir a millorar el sistema; però que amb el pas del temps anem perdent tot en adonar-nos que l'estructura democràtica dels Consells Ecolars Municipals en compte d'acollir-nos, ens rebutja en mig d'un ambient polititzat o d'interessos que balla al so de la musica que marca el govern municipal de torn.
ResponEliminaCal anar en compte i revisar aquesta "utilització" que es fa dels pares des de els Consells Municipals que moltes vegades fa que marxem desabuts i amb la impressió que la nostra aportació ha estat una perdua de temps (molt trist tot plegat).
Els pares no anem a fer política, la nostra idea de l'educació no entén de política, sino del benestar dels nostres fills.
Andrés Cardenal Cuadras
(pare d'alumnes)