El 20 de febrer del 2003, el jutge instructor de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, va ordenar la seva clausura temporal i l'embargament preventiu de tots els béns d'Egunkaria, per formar presumptament part del conglomerat empresarial controlat per ETA.
El desembre del 2004, Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Xabier Alegria, Pello Zubira, Xabier Oleaga i Txema Auzmendi –un habitual de les jornades de tardor del Grup Sant Jordi- foren detinguts sota l'acusació d'"associació il·legal" en el moment de la fundació d'Egunkaria, i de "pertinença o col·laboració amb ETA". Posteriorment, tots ells foren deslliurats de tots els càrrecs i posats en llibertat, però el diari fou forçat a la liquidació, abans de cap sentència condemnatòria, i els seus actius foren venuts per administradors designats pels tribunals, en una flagrant vulneració de drets fonamentals. Per acabar-ho d’adobar els detinguts van denunciar tortures per part de la Guàrdia Civil que els interrogava.
Quasi 7 anys desprès del tancament, fa dues setmanes ha començat el judici a l’Audiència Nacional. Ni tan sols la fiscalia exerceix l'acusació perquè no en té proves i són Dignidad y Justicia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme els que ho tiren endavant. Els acusats estan convençuts que guanyaran, però el diari ja ha desaparegut i la seva reaparició ja no serà possible.
Otamendi, que n’era el director en el moment del tancament, coincidint amb l’inici del judici declarava: si tenim una bona resolució, l'Estat haurà de preguntar-se sobre la qualitat de la democràcia espanyola, una democràcia que, el 2003, permet que a un jove català de quinze anys se l'acusi de ser terrorista, com va passar amb Èric Bertran. O que es tanqui un diari, l'únic en euskera, deixant 150 treballadors al carrer, i se'ns acusi de ser membres d'una organització armada en grau de direcció.
Aquesta pregunta ja ens la podem fer tots des d’ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada