dimarts, 22 de desembre de 2015

Nadal, és a dir naixement. Bon Nadal!

Nadal ha esdevingut una festa, o un conjunt de celebracions, bigarrada de sentits i de símbols, a voltes contradictoris. No ho dic amb afany crític -la majoria de crítiques que escolto em semblen del tot hipòcrites-, ni tampoc nostàlgic. Així és el món en el que vivim i en podem pensar de millors, però no crec que els trobem mirant enrere.

Amb tot, mentre al Nadal li diguem Nadal, ni que sigui etimològicament ens remet a un "natalici", a un "naixement".  I si ens apuntem a la moda, fa temps adoptada, dels termes anglosaxons, no podem oblidar que "Christmas" es una paraula derivada d'aquell el naixement del qual celebrem: Crist. 

La novetat i la singularitat d’un fet insòlit en tota tradició religiosa: un Déu que es fa home, plenament home. Potser val la pena que ens deixem sorprendre i interrogar per aquesta realitat, encara que sigui contemplant una imatge que hem vist milers de vegades –la de l’infant nu al pessebre o als braços de la mare-. 

Us convido a provar-ho i si els interrogants neixen no els foragiteu de vosaltres. I si voleu anar un xic més enllà proveu amb aquesta meditació nadalenca de Gregorio Luri: El dubte fructífer.

Molt bon Nadal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada