dilluns, 26 d’octubre de 2015

Interludi (vers una nova etapa professional)

Comiat amb agraïment

Després de més de dotze anys assumint la responsabilitat de secretari general adjunt de la FECC, a l’inici d’aquest curs escolar, vaig demanar al secretari general, Enric Puig, el meu relleu. De comú acord vàrem fixar que aquest fos efectiu en acabar el mes d’octubre, havent ja engegat el curs.

Un alt nivell de responsabilitat, l’exercici de tasques molt diverses i una intensa dedicació mantinguda en el temps, a alguns ens arriba a buidar una mica i fa necessari  aturar i ressituar-se. Sovint la renovació és necessària i positiva, tant per les persones com per les institucions. Per això aquesta decisió de canvi professional que, un cop traspassades les meves actuals responsabilitats, començaré a planificar.

No puc resumir el que han suposat aquests anys intensos i apassionants dels que estic molt satisfet d’haver viscut. El sentiment predominant és el de l’agraïment, començant per en Francesc Riu que va crear aquest lloc i em va proposar assumir-ne la responsabilitat i per n’Enric Puig que ha continuat confiant amb mi al llarg dels seu anys de mandat, també pels companys de feina amb els que he col·laborat en una tasca que no pot reeixir sinó és d’equip i que són la garantia del servei que la Fundació ha de seguir prestant. I m’aturo aquí perquè l’agraïment es per tanta gent que és literalment innombrable.

El millor, sens dubte, ha estat conèixer tanta gent, com la que esteu al front de les aules, de les escoles, de les institucions titulars d’escoles i d’altres institucions relacionades amb l’educació, que viviu amb passió i amb responsabilitat una autèntica vocació educativa, que és sempre una vocació d’amor i servei. Sovint hem compartit també una inspiració i un sentit darrer a tota la nostra vida que és el que ens dona la voluntat d’estar arrelats a Crist, com les sarments ho estan del cep.

Segur que, amb molts, el viaranys de la vida ens poden donar noves ocasions de trobada i col·laboració i serà quelcom joiós.

Aprofito per demanar perdó pel mal que hagi pogut fer, que haurà estat involuntari, i per les errades que segur he comés en aquest llarg període. Us prego benvolença atenent que, si més no de manera conscient, m’he guiat sempre per allò que he cregut millor per al col·lectiu de l’Escola Cristiana de Catalunya, amb lliurament total i amb plena lleialtat institucional.

Per tot plegat gràcies. Gràcies. Gràcies.

Moment d’aturada

Entro en un moment de reflexió per repensar algunes coses i pensar com encarar una nova etapa professional.

De moment no publicaré en el blog, que ja tenia molt abandonat des de fa un cert temps i faré més silenci a les xarxes socials. Quan tingui més encarrilat el futur decidiré que n’he de fer del blog (tancar-lo, continuar-lo o reorientar-lo) i també quina presència serà bo de tenir a les xarxes socials i en altres àmbits.

Ara, per a mi, és moment per a un interludi.

5 comentaris:

  1. Molts ànims i molta sort, Carles! Esperem que l'interludi sigui breu i ben aviat et retrobem en un nou projecte!

    ResponElimina
  2. Hola Carles,

    Moltes gràcies per la teva proximitat sempre que hem necessitat consultar-te o demanar-te consell. Nosaltres com a institució i jo personalment, valorem molt positivament la teva tasca a la FECC.

    Et desitgem molta sort en el nou horitzó professional que de ben segur serà ple d'èxits i sobretot ple de la teva dedicació i esforç.

    Cordialment,

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Carles, per la bona feina feta però, sobretot, per ser sempre una persona assequible i amb plena disponibilitat a ajudar o donar suport. Et desitjo el millor en el teu futur professional. Ja saps on tens un amic. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Carles. Pel teu acompanyament i caliu.

    Sort,
    Azu.

    ResponElimina