dilluns, 20 de desembre de 2010

Pobresa infantil, AVE i infrastructures

Divendres es va celebrar una molt interessant jornada sobre la pobresa infantil a Catalunya, organitzada per FEDAIA, la Fundació Pere Tarrés i Càritas. Després d’un colpidor anàlisi de la situació, que no ens deixa gens ben parats com a país i societat, es van formular propostes per superar aquesta situació o reduir-la. Propostes des del rigor i l’anàlisi acurada d’allò que està funcionant en altres llocs.

En l’àmbit de les propostes, es va de posar de relleu, quelcom del que cada vegada hi ha més evidències científiques: La inversió més eficaç i rendible per superar aquestes situacions és l’actuació educativa quan més primerenca millor. Simplificant molt, la prioritat seria la infància de 0 a 3 anys i la urgència el suport a les famílies amb fills d’aquesta edat, els permisos de maternitat i paternitat per a la cura de fills i les llars d’infants accessibles, especialment per a les classes amb rendes més baixes. Aquesta recepta és també la que des de l’economia es proposa per assolir un progrés i un creixement amb bases sòlides.


Podríem dir, per tant, que aquesta atenció als 0-3 anys més que una política social, forma part de les infrastructures bàsiques d’un país. I l’assimilació amb les infrastructures bé a tomb després d’un cap de setmana de notícies ferroviàries.


Que l’AVE a Espanya és un disbarat de cap a peus, cada cop és més evident. Dissabte amb tota la pompa s’inaugurava allò que anomenen una gran infrastructura: un tren perquè a Madrid tinguin més a prop la platja. Grans discursos, doncs, i moltes autoritats per a la inauguració de l’AVE Madrid-València. La nova ruta de l’AVE completada, seguint un mapa delirant. Evidentment, no tinc res contra els banys de mar dels madrilenys, però es comença així i s’acaba anomenat infrastructura a qualsevol cosa. En el context econòmic de greu crisi cal tenir cura dels que fan passar bou per bèstia grossa.

El contrast entre infrastructures de mena ben diferent està servit, però aquest mateix cap de setmana hem tingut un nou contrast en el mateix terreny de la infrastructura ferroviària. Diumenge es va inaugurar quelcom difícil de precisar: una ruta ferroviària que aprofita trams d’alta velocitat per anar de Barcelona a París. Queda molt lluny encara del que hauria de ser una autèntic enllaç d’alta velocitat entre les dues ciutats i més lluny encara del vital corredor mediterrani.

Però tornem als 0-3 anys amb un darrer apunt. S’acomiada la Consellera de Treball sense haver pagat allò que corresponia al 2009 i al 2010 de les llars d’infants que rebien ajut del seu departament. I això malgrat el solemne acord arribat ara farà justament un any. La situació de moltes llars d’infants d’iniciativa social és molt greu. Només del col·lectiu que tinc més proper, les adherides a l’Escola Cristiana de Catalunya, aquest curs n’hi ha quatre menys. Son llars que han tingut que tancar per ofegament econòmic, tot i oferir el seu servei a uns costos molt més econòmics que les llars anomenades públiques. Contrastos letals. Certament, si més no per alguns, la Consellera Serna serà molt recordada.

1 comentari:

  1. Quin govern s'adonarà que invertir en les persones i molt especialment en les més joves (en el infants) és la millor aposta de futur?
    Quins consellers d'educació, de benestar social i de treball seuran junts per articular una política d'autèntica protecció a la petita infancia i, per tant als pares i mares joves?
    No es tracta de construir més "infraestructures" inaugurables (on la premsa pugui donar sabó) sinó de pensar en les persones i en les més febles primer, abans de fer res més i inverir diners amb prioritats clares afavorint l'educació, l'estabilitat, la cura pels infants a la família (primerament) o als centres educatius i amb els mitjans que calguin: llars d'infants, baixes maternals o paternals incentivades fiscalment, xarxa d'atenció a les mares en risc social...
    Qui serà?....

    ResponElimina