divendres, 22 d’octubre de 2010

La pregunta més estúpida de la temporada

Això del cost de la visita del Papa ja cansa! (perdoneu, però algú ho havia de dir). El problema deu ser meu per llegir massa premsa i escoltar tant els informatius de la ràdio, però tot i contribuir més a una polèmica absurda, si no ho dic rebento. Disculpeu adoptar la poc original però simpàtica forma del rondinaira del Polònia televisiu.


Decididament el fracàs escolar a Catalunya està fent estralls sobre vàries generacions i trigarem anys a recuperar-nos. La ignorància porta alguns a una ingenuïtat candorosa, que motiva més llàstima que enfado. A altres, la mateixa ignorància els fa agressius i emprenen furioses creuades contra gegants, que no son sinó molins de vent. Alguns casos van més enllà de la ignorància i només la psiquiatria en pot intentar treure l’entrellat entre tants traumes i complexos. No en farem sang, que prou pena porten. Se’n tanquen més a fora que a dins.

És que no sabem que val –només es seguretat pública i alteració de transports municipals- cada partit del barça? I en tenim, pel cap baix, un cada quinze dies! És que no sabem que ens costa cada desplaçament –oficial o privat- de la família reial? I no s’estan quiets a la Zarzuela! Que no sabem que costa la desfilada militar amb cabra inclosa? I ens la fan cada any! Que no recordem les subvencions públiques –a banda de les despeses indirecte en seguretat, neteja... també de l’erari públic- per tal que es rodin pel·lícules a Barcelona? I els macroconcerts, les cimeres, les curses populars, els esdeveniments esportius, la rua de l’orgull gai...

Cal preguntar i preguntar-se, cada dia, pel cost de la visita papal a Barcelona? Cal discutir cada euro d’un esdeveniment que portarà 3000 periodistes a Barcelona i del que encara no es coneix cap despesa que es pugui considerar desmesurada o sumptuària?

Sí, el país està en crisi, en crisi econòmica i moral, però de la crisi no es sortirem estalviant –dubtosament- algun euro fent que no vingui el Papa (suposo que deu conservar passaport alemany o italià i, com a mínim, el dret de lliure circulació per la UE) o que es desplaci de manera privada (i d’amagat) de la casa particular on s’allotjarà (la seu de l’Arquebisbat de Barcelona) fins el temple de la Sagrada Família. Per sortir de la crisi necessitem, en primer lloc, la mínima lucidesa mental per no entrebancar-nos en els debats absurds, estèrils i, sovint, banals, dels que en som campions mundials.

I dic tot això des d’una posició estrictament laica. Tot això no té res a veure amb si sóc catòlic o ateu, en si sóc progre o sóc carca, o amb si Benet XVI em cau bé o malament. La urbana i els mossos dels partits del barça també ho paguen els socis de l’espanyol i Viki, Cristina, Barcelona, també la van pagar els que no suporten a Woody Allen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada