 |
| foto de CatalunyaReligió.cat |
Davant d’aquesta urgència trobo remarcable que
la Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense sobre la crisi econòmica,
datada a Salardú, el passat 27 de juliol de 2012, hagi recollit –ni que sigui
de la manera ben suau com ho ha fet- aquesta demanda de responsabilitats, com
significatiu és el silenci amb la que ha estat acollida aquesta referència. Alguns
mitjans es van fer ressò de la referència critica al sistema de finançament que
pateix el país, que també conté la nota i crec que de manera prou justificada, però
van oblidar-se de tot allò que sonés a corrupció i exigència de
responsabilitats.
Citant Benet XVI, els bisbes de Catalunya ens recorden que "No és
deure de l'Església definir les vies per afrontar la crisi actual. No obstant
això, els cristians tenen el deure de denunciar els mals, de testimoniar i
mantenir vius els valors en què es fonamenta la dignitat de la persona i de
promoure aquelles formes de solidaritat que afavoreixen el bé comú, perquè la
humanitat esdevingui la família de Déu". Més endavant indiquen que cal
combatre decididament els brots de corrupció en l’àmbit de les institucions i
administracions i apunten a que s’hauria de poder demanar
responsabilitats, especialment, a aquells que han provocat desordres financers
i especulació.
Sí, malgrat les múltiples dificultats del
moment no podem passar per alt aquests comportaments i la seva impunitat que
desmoralitza, tant en el sentit ètic com en el anímic, a tota la població. Cal insistir-hi encara que la política espanyola segueixi la via oposada amb mesures com la
immoral amnistia fiscal, que tampoc ha assolit els resultats esperats pel
govern i que ja ha rebut alguna queixa de les institucions europees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada