dimecres, 5 d’octubre de 2011

Sobre la retribució del professorat de la concertada: ni contradicció, ni doble moral


1.      El meu capteniment

El maig del 2010 em vaig mostrar contrari a la mesura que va prendre el govern de la Generalitat de reduir en un 5% de mitjana la retribució del professorat de l’escola concertada inclòs en el sistema de pagament delegat i vaig animar a mobilitzar el col·lectiu en contra d’aquesta decisió. En les entrades d’aquest blog del maig i juny de 2010 es poden llegir els motius explicats a bastament.

Aquest setembre de 2011 considero que cal aplicar les úniques taules salarials vigents per als nivells concertats (que contenen la disminució decretada el maig de 2010), a tot el professorat en nivells concertats, tal com ens obliga el conveni col·lectiu encara en efecte.

2.      Les crítiques

Algun comentari a la meva anterior entrada (Crisi i escola concertada: on som?), veia contradicció entre aquests dos posicionaments (el de maig de 2010 i el de setembre de 2011) i criticava les entitats que l’havien adoptat, parlant de doble moral i amb algunes afirmacions un xic matusseres i introduint conceptes un xic aliens al debat administratiu i legal d’aquestes mesures com ho són les referències al caràcter cristià d’algunes escoles concertades.

Vull respondre-hi. Des d’aquí ho faig a títol merament personal i no com a portaveu de les entitats en les que treballo, que ja s’expressen per altres mitjans. 

3.      La refutació

A l’observador poc informat li pot costar d’entendre el matisos, molt importants en aquest tema, i el context extraordinari que estem vivint i que ha condicionat tots aquests esdeveniment, per això la meva resposta a de ser un xic més extensa que l’espai d’un comentari a l’entrada anterior.

Els posicionaments de maig 2010 i de setembre 2011 responen a dues realitat evidentment connectades i amb uns efectes econòmics semblants, però que són de naturalesa molt diferent i produïdes en dos escenaris radicalment diferents.

En primer lloc, maig 2010 és l’oposició a una mesura unilateral que contradeia la llei de pressupostos vigent en aquell moment i que no estava prou motivada, ni jurídicament ni social. Setembre 2011 és l’aplicació d’una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la llei de pressupostos de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol de 2011.

A maig 2010 jo expressava seriosos dubtes de la legalitat de la mesura (per al 2010), però la mesura ha estat ratificada en la seva legalitat per la sentència esmentada i per moltes sentències similars. I sobre l’any 2011 no hi ha cap dubte de la legalitat d’allò que ha fixat la llei de pressupostos. Per tant se’m poc criticar per una manca de visió jurídica (atenuada per l’exepcionalitat de les circumstàncies), però no per un canvi “de jaqueta” o per volubilitat.

Però a més hi ha un canvi d’escenari general i radical entre maig 2010 i setembre 2011 i aquesta és una de les tesis de la meva anterior entrada al blog i altres. Un canvi d’escenari general però també específic en el mon de l’ensenyament a Catalunya.

Referint-nos únicament a la mesura de la reducció del 5%, per no allargar-me en excés, a maig 2010 era una mesura pionera decretada inicialment només a Catalunya (el decret llei estatal no afectava l'escola concertada). Després hem vist que s’ha produït pràcticament a totes les CCAA i que l’estat també la va recollir en els pressupostos de 2011. A maig 2010 vèiem com la distància entre les condicions del professorat de pública i de concertada tendia a incrementar-se una vegada més. Ara veiem com al professorat de la pública se l’hi ha incrementat la jornada lectiva (tot i que encara molt lluny de la que tenim a la concertada). A maig 2010 no havíem vist encara cap política seriosa de contenció de la despesa pública, no cal dir que avui això és totalment diferent. No me n’alegro, ans al contrari, però avui ja no podem dir que, com sovint ha passat, només hi ha restriccions per a la concertada. No és cap consol que les coses vagin maldades per a tots, és realisme.

Per tant, cap contradicció entre el posicionament de maig 2010 i el de setembre 2011. La meva actitud és la mateixa. Defensa del model d’escola d’iniciativa social com exercici de llibertat i d’eficiència en la prestació d’un servei d’interès públic, però des de la responsabilitat i el rigor.

Nota final:

Per aclarir allò que han recomanat les entitats de titulars en relació a les taules salarials de 2011 adjunto l’enllaç a un document en el que també es responen els possibles dubtes jurídics.

8 comentaris:

  1. No es pot entrar a l'enllaç del document.

    ResponElimina
  2. Ja he actualitzat l'enllaç. Crec que ja funciona.
    Gràcies per l'avis.

    ResponElimina
  3. "Cap retallada al professorat sense igualtat real amb la pública" Convocatòria 17 de juny de 2010, amb el suport, entre altres de la FECC.
    Un canvi d'escenari justificaria "RETALLADA AL PROFESSORAT AMB IGUALTAT REAL AMB LA PÚBLICA", però en cap cas "RETALLADA AL PROFESSORAT SENSE IGUALTAT REAL AMB LA PÚBLICA", és a dir, el canvi d'escenari podria explicar la retallada, però en cap cas invalida el criteri d'igualtat manifestat, que en el context del manifest està subsumit al concepte de justícia.
    Defensar l'economia de mercat porta casi amb tota seguretat al relativisme (moral!): el canvi d'escenari justifica que el que era injust ha esdevingut just, en poc més d'un any.
    Quan vulgui podem fer un repàs de Lògica, així evitarem fal·làcies "matusseres"
    Atentament

    ResponElimina
  4. Crec que s'està caient en un greu relativisme emmascarat amb la idea que el marc de fons a canviat, la situació de crisi no ha canviat o agreujat de setembre 2010 a setembre 2011 a la concertada, es pot parlar d'impagats o reducció de mòduls, però també cal parlar de puja de quotes i de estudis reals d'impagaments.
    Heu passat d'estar al costat nostre a estar lluny nostre i això no s'oblida.

    ResponElimina
  5. Gràcies a la gallineta això comença a semblar un debat, però trobo a faltar respostes, tant per part del Carles com d'altres que acostumen donar-li la raó sense estirar-li l'americana.

    ResponElimina
  6. Sincerament, no creia necessari afegir gran cosa. No he parlat de justícia. Segueixo pensant que la situació de l'escola concertada i la del seu professorat és força injusta, però és un moment especialment difícil com per intentar reparar, precisament ara, una situació d'injustícia que fa més de 25 anys que dura.

    D'altra banda, a qui cregui que de maig de 2010 a setembre de 2011 la situació no és molt més greu i que el coneixement que ara tenim de la situació no és molt més ampli, poca cosa li puc dir.

    Respecte a impagats i disminució de participació en activitats i serveis la situació també ha empitjorat i molt a molts i molts centres. Tampoc és cap gran descobriment.

    A més, em temo que no hem tocat fons en cap dels conceptes. Veurem que ens depara encara l'administració i el nou govern a Madrid i com evoluciona l'economia dels centres.

    L'escola concertada està en un atzucac i en una situació radicalment nova. La més dificil des del 1985, sens dubte.

    ResponElimina
  7. La convocatòria del 17 de juny si que parlava de justícia i el que s'està demanant és: ja que s'ha de retallar, milloreu les condicions dels vostres docents. Ho podeu fer. Deixeu d'acumular tantes hores per càrrecs i grups que només generen més feina i dediqueu-les a una reducció de la jornada lectiva!!!

    ResponElimina
  8. Vaja, sr. Armengol, fa 25 anys que patim una situació d’injustícia. Però d’aquesta situació la responsabilitat compartida la tenen les patronals i durant 25 anys no han mogut un dit per modificar-la (més aviat el contrari, molts fils s’han mogut per perpetuar-la). I si l’altre responsable és el Departament, no caldrà recordar-li que en la major part d’aquests 25 anys l’administració ha estat en mans d’un govern (Pujol) molt complaent amb la privada concertada.
    Amb una organització més racional de la feina les patronals podrien haver reduït la pressió a la han estat sometent als seus treballadors/es, amb un horari lectiu que ens obliga regularment a renunciar a una part important del nostre temps de lleure. I davant d’una situació injusta, com vostè mateix ha reconegut, l'opció de les nostres patronals, tant comprensives en el discurs, s’ha convertit, en el terreny dels fets, en la garantia de la seva perpetuació.
    Doble moral? I tant!

    ResponElimina