divendres, 29 d’abril de 2011

Consellera Rigau: deixi’ls tancar!


Foto d'Oriol Vàzquez publicada a l'Avui
 Diu la premsa que ahir va haver-hi una escadussera tancada d’alliberats sindicals en un edifici annex a la seu del Departament d’Ensenyament. Sembla que la cosa va durar poc. Llàstima! La tancada d’alliberats sindicals era una magnífica oportunitat de pedagogia social. Ja es podien passar tant un dia com cinc anys tancats, que no hi hauria el més mínim perill de trobar-los a faltar enlloc. Així es posaria de relleu d’una vegada per totes la seva utilitat social, que és la mateixa ja estiguin tancats a la Conselleria, reunits a les seves seus o fent el “cafelito” al bar.

Els alliberats sindicals són una xacra del nostres sistema, ja que esdevenen una mena de funcionariat més pròpia de models totalitaris i caducs, com el sindicalisme vertical del franquisme o l’estat corporatiu de Mussolini (disculpeu, però ara que es compleixen anys del seu afusellament, m’ha vingut al cap).

A l’ensenyament públic català els sindicats han estat especialment actius i amb un poder que –diguem-ho pel seu nom- vulnera l’equilibri de poders d’una societat democràtica. La política educativa a Catalunya ha estat massa condicionada per uns sindicats que tot i dir-se de classe solen actuar de manera brutalment corporativa. Un dels darrers i més indignes regals del tripartit –amb la crisi ja esclatada- va ser ampliar substancialment el nombre d’alliberats sindicals a l’ensenyament públic. Encara no sabem què van voler pagar amb aquest gest.

Si és temps de sacrificis, ho ha de ser per a tots! Disculpeu la indignació però, en circumstàncies com les actuals, o juguem tots o estripem les cartes! (en calent també em ve al cap una versió més grollera d’aquest principi, però no quedaria bé escriure-la).

Si a aquesta gent dels sindicats tant els preocupa la manca de professorat als centres, que abandonin el seu estatus i tornin a fer classe (tot i que ja sé que molts estareu pensant que els alumnes no tenen cap culpa!). I si es volen tancar, per a mi, allà poden quedar-s’hi fins que els tornin les ganes de treballar com a professionals i no com a buròcrates.

4 comentaris:

  1. És por dir mes alt, no més clar.

    ResponElimina
  2. No m'agraden els toros, Carles, però... OOOOOLEEEEEÉ!!! Genial!

    ResponElimina
  3. Es cert que els sindicats s'han pujat la nómina un 8% Ho van dir a la ràdio

    ResponElimina
  4. Desconec si auqesta informació es certa o no.

    ResponElimina