1. Commemorant els 60 anys de la Declaració conciliar Gravissimum educationis
La carta apostòlica Dissenyar nous mapes d’esperança, escrita pel papa Lleó XIV amb motiu del 60è aniversari de la Declaració conciliar Gravissimum educationis, ofereix una reflexió profunda i actualitzada sobre el sentit, els reptes i la missió de l’educació en general, i de l’educació catòlica en particular, en el món contemporani. El Papa parteix de la convicció que l’educació no és un element secundari, sinó una dimensió essencial de l’evangelització, ja que és el lloc on l’Evangeli es tradueix en relacions, cultura i processos de formació integral de la persona.
En un context marcat per canvis accelerats, fragmentació cultural, digitalització i desigualtats creixents, Lleó XIV reivindica la vigència de Gravissimum educationis. Quan les comunitats educatives es deixen guiar per l’Evangeli, no es repleguen ni es tanquen, sinó que desenvolupen una creativitat renovada, construeixen ponts i ofereixen respostes educatives capaces de transmetre coneixement i sentit. L’educació catòlica, en aquest horitzó, està cridada a ser un far: no un refugi nostàlgic del passat, sinó un espai d’esperança, discerniment i renovació.
2. El dret a l’educació i l’educació dels pobres
La Declaració conciliar va reafirmar el dret universal a l’educació i va reconèixer la família com a primera escola d’humanitat. El Papa insisteix que les escoles catòliques no substitueixen els pares, sinó que hi col·laboren en una aliança educativa basada en la corresponsabilitat, l’escolta i el respecte. Alhora, alerta contra qualsevol reducció de l’educació a un instrument funcional o econòmic: la persona no és un conjunt de competències ni un algoritme predictible, sinó un rostre, una història i una vocació. Per això, l’educació no pot quedar subordinada al mercat laboral ni a lògiques financeres que deshumanitzen.
Davant les noves necessitats globals —milions d’infants sense accés a l’escola, emergències educatives provocades per guerres, migracions i pobresa— el Papa recorda que l’educació és una de les expressions més altes de la caritat cristiana. Educar els pobres no és un gest opcional, sinó un deure evangèlic. Perdre els pobres equivaldria a perdre l’escola mateixa.
3. La paideia cristiana
La carta
desenvolupa la idea d’una “paideia
cristiana”, fruit d’una llarga tradició de constel·lacions educatives nascudes
de l’Evangeli. Aquest patrimoni pedagògic entén l’educació com una tasca coral, comunitària, arrelada en una
antropologia que concep l’ésser humà com a imatge de Déu, cridat a la veritat i
al bé. Els carismes educatius, lluny de ser fórmules rígides, són respostes
creatives als reptes de cada època, capaces de mantenir la unitat entre fe i
raó, pensament i vida, coneixement i justícia.
4. Afrontar les preguntes, acompanyar els dubtes
Un eix central del document és la defensa d’una visió antropològica integral. L’educació ha d’evitar la superficialitat i ha de saber escoltar les preguntes profundes de la persona d’avui. A les escoles i universitats catòliques, el dubte no és reprimit, sinó acompanyat, i la relació entre fe i raó és essencial, no accessòria. Educar és presentat com un acte d’esperança i una “professió de promeses”: promesa de temps, de confiança, de competència, de justícia i de misericòrdia. És una tasca d’amor que repara relacions i es transmet de generació en generació.
5. Una educació integral
L’educació integral abraça totes les dimensions de la persona: espiritual, intel·lectual, afectiva, social i corporal. No contraposa ciència i humanisme, tecnologia i consciència, sinó que exigeix que la professionalitat estigui guiada per una ètica viscuda. El valor de l’educació no es mesura només per l’eficiència, sinó per la dignitat humana, la capacitat de servir el bé comú i el desenvolupament de virtuts. La fe no és un afegit, sinó un principi que dona coherència i sentit a tot el procés formatiu.
6. Des del testimoni
El Papa subratlla també la importància decisiva del testimoni dels educadors. L’escola catòlica és un ambient vital on fe, cultura i vida s’entrellacen, i els docents hi exerceixen una responsabilitat que va més enllà de la transmissió de continguts. Per això, la seva formació integral —científica, pedagògica, cultural i espiritual— és indispensable.
7. Educar en la dimensió social i ecològica i educar per a la pau
Un altre eix rellevant és la dimensió ecològica i social de l’educació. La contemplació de la Creació és una font d’inspiració espiritual que fonamenta la fraternitat, la justícia social i la responsabilitat ambiental.
L’educació catòlica ha de formar consciències capaces d’escollir no només allò que convé, sinó allò que és just, promovent estils de vida sobris, sostenibles i orientats a la pau. Aquesta pau no és absència de conflicte, sinó una força activa que rebutja la violència i aposta per la reconciliació.
8. Superar rivalitats i reforçar la col·laboració
La carta descriu el món educatiu catòlic com una xarxa viva i plural d’institucions, cridada a superar rivalitats i a reforçar la col·laboració tant a nivell local com global. Aquesta xarxa està oberta al diàleg amb la societat civil, les institucions públiques i els sectors professionals, i acull també persones no creients que busquen una educació profundament humana.
9. Afrontar els nous reptes
Finalment, Lleó XIV aborda els nous reptes derivats de la hiperdigitalització i de la intel·ligència artificial. La tecnologia ha d’estar al servei de la persona i de la seva dignitat, mai a l’inrevés. Cap algoritme pot substituir els elements essencials de l’educació: la relació humana, la creativitat, l’art, l’amor i la capacitat d’aprendre dels errors.
En aquest marc, el Papa proposa revitalitzar el Pacte Educatiu Global, afegint-hi tres prioritats:
1. La vida interior: els joves demanen profunditat; necessiten espais de silenci, discerniment i diàleg amb la consciència i amb Déu.
2. Allò humà digital: formem en l’ús savi de les tecnologies i la IA, posant la persona per davant de l’algoritme i harmonitzant intel·ligència tècnica, emocional, social, espiritual i ecològica.
3. La pau desarmada i desarmant: eduquem a llenguatges no violents, reconciliació, ponts i no murs; «Feliços els qui posen pau» (Mt 5,9) esdevé mètode i contingut de l’aprenentatge.
10. Amb esperança
La carta conclou amb una crida forta i esperançadora: l’educació catòlica ha d’esdevenir un laboratori de discerniment i innovació pedagògica, fidel a l’Evangeli i compromesa amb el futur de la humanitat.
Dibuixar nous
mapes d’esperança significa custodiar el
cor, posar la persona al centre i esdevenir, com diu sant Pau, estrelles que resplendeixen portant la
paraula de vida al món.
